Comunicat 57/2021 - NOU ESTATUT DE L'ADVOCACIA

Benvolgudes i benvolguts,

En data 2 de març d’enguany, el Consell de Ministres va aprovar el Nou “Estatuto General de la Abogacía”, que havia estat aprovat al Ple del “Consejo General de la Abogacía” inicialment en data 12 de juny de 2013 i modificat per acord del Ple de data 20 d’abril del 2017.

Finalment, ha vist la llum amb la seva publicació en el BOE de data 24 de març de 2021  i entrarà en vigor el dia 1 de Juliol de 2021.

https://www.boe.es/boe/dias/2021/03/24/pdfs/BOE-A-2021-4568.pdf

Alguns dels punts més destacats del nou Estatut són:

El secret professional, “signe identificador de la professió”

Es regula per primera vegada de forma exhaustiva el secret professional, protegint-lo i reforçant-lo, com a deure i dret de tots els professionals de l'Advocacia. En aquesta nova norma es dedica íntegrament un capítol a detallar els supòsits coberts pel secret professional. Aquests són els aspectes més rellevants: 

  • Definició del secret professional: La confiança i confidencialitat en les relacions amb el client imposen al professional de l'Advocacia, el deure i el dret de guardar secret de tots els fets o notícies que conegui per raó de qualsevol de les modalitats de la seva actuació professional, no podent ser obligat a declarar sobre ells. 
  • El deure del secret professional “comprèn tots els fets, comunicacions, dades, informacions, documents i propostes que, com a professional de l'Advocacia, hagi conegut, emès o rebut en el seu exercici professional”. 
  • Salvaguarda la confidencialitat de les comunicacions entre els professionals de l'advocacia i especifica que les converses mantingudes amb clients, contraris o altres advocats/ades només podran ser gravades “amb la prèvia advertència i conformitat de tots els intervinents”. 
  • El deure de secret professional, que s'estén a totes les persones que col·laboren professionalment amb l'advocat/ada, no es troba “limitat en el temps”, i roman fins i tot “després d'haver cessat en la prestació dels serveis al client”. De totes maneres, el professional de l'Advocacia quedarà rellevat d'aquest deure sobre allò que només afecti o es refereixi al seu client, sempre que aquest l'hagi autoritzat expressament. 
  • Es recull, per primera vegada, el dret dels lletrats i les lletrades a reclamar la presència del degà del seu col·legi en l'eventual registre judicial del seu despatx, per vetllar “la salvaguarda del secret professional”. A més, limita aquest tipus de registres als arxius de el cas que està sota investigació. 

Límits a la publicitat i reforç dels drets dels consumidors

En un altre dels capítols es regulen explícitament les condicions en què podrà fer-se publicitat dels serveis professionals. Aquests són els aspectes més destacats en aquest àmbit: 

  • Es podrà fer publicitat de forma lliure, però sempre amb uns límits ètics i amb ple respecte a “la independència, llibertat, dignitat i integritat com a principis essencials i valors superiors de la professió, així com al secret professional”. Igualment s'hauran de respectar “la legislació sobre publicitat, defensa de la competència i competència deslleial”. 
  • Es prohibeixen, entre altres aspectes, “la incitació genèrica o concreta al plet o conflicte” o “l'oferta de serveis professionals, per sí mateixa o mitjançant tercers, a víctimes directes o indirectes d'accidents o desgràcies, així com de catàstrofes, calamitats públiques o altres successos en què haguessin produït un número elevat de víctimes, siguin o no delicte, en moments o circumstàncies que condicionin l'elecció lliure de professional de l'Advocacia i, en qualsevol cas fins a transcorreguts 45 dies des del fet” o “la referència a clients del propi professional de l'Advocacia sense la seva autorització”, llevat del que preveu l'article 54. 
  • No es pot fer publicitat amb “la promesa d'obtenir resultats que no depenguin exclusivament de l'activitat del professional de l'Advocacia”. 
  • Els advocats que es facin publicitat com a especialistes en alguna matèria hauran de respondre amb la possessió de títols específics, la superació de cursos formatius d'especialització homologades o una pràctica professional que l'avali. 

El nou text dedica un títol a les condicions per a la relació entre l'advocat/ada i el seu client, que “ha de fonamentar-se en la recíproca confiança”. Entre elles, destaquen: 

  • L'advocat està obligat a facilitar al seu defensat “el seu nom, número d'identificació fiscal, col·legi al qual pertany i número de col·legiat, domicili professional i mitjà per posar-se en comunicació amb ell o amb el seu despatx”, igualment que si es tracta d'una societat professional o un despatx col·lectiu, o si l'assumpte exigeix la participació de diversos professionals. 
  • El professional de l'Advocacia té l'obligació d'informar al seu client “sobre la viabilitat de l'assumpte que se li confia”, procurant “dissuadir-lo de promoure conflictes o exercitar accions judicials sense fonament”, i haurà d'aconsellar-lo i informar-lo “sobre les vies alternatives per a la millor satisfacció dels seus interessos”. 
  • Respecte als honoraris, l'advocat ha d'informar al client sobre la seva quantia i els costos de la seva actuació “mitjançant la presentació del full d'encàrrec o mitjà equivalent”. També “li farà saber les conseqüències que pot tenir una condemna a costes i la quantia aproximada”. 
  • S'estableix que els advocats han d'informar puntualment als clients sobre “l'estat de l'assumpte en què estigui intervenint” i proporcionar-li còpia dels documents que els procediments administratius i judicials generin. L'advocat haurà de cessar la seva intervenció professional amb el client quan “concorrin circumstàncies que afectin a la seva independència i llibertat en la defensa o al deure de secret professional”, així com conflictes d'interessos. Aquesta renúncia es pot fer en qualsevol moment del procediment, sempre que no causi indefensió i es comunicarà per escrit al client. 
  • El professional de l'Advocacia tindrà plena llibertat per acceptar o rebutjar la direcció de qualsevol assumpte. Igualment, podrà cessar en la seva intervenció professional quan sorgeixin discrepàncies amb el seu client i haurà de fer-ho quan concorrin circumstàncies que afectin a la seva independència i llibertat en la defensa o al deure de secret professional.
  • Els advocats hauran de posar a disposició dels seus defensats una via de comunicació (número de telèfon, número de fax, adreça de correu electrònic o adreça postal) a la què puguin dirigir les seves reclamacions i peticions d'informació i se’ls hauran de respondre, com a molt tard, “abans d'un mes comptat des que s'hagin rebut”.  

Formació contínua obligatòria durant tot l'exercici professional

Els professionals de l'advocacia hauran de fer una formació continuada durant tot el seu exercici professional. Segons estableix el nou Estatut, “els professionals de l'Advocacia tenen el dret i el deure de seguir una formació continuada que els capaciti permanentment per al correcte exercici de la seva activitat professional”. Per garantir-la, “els Col·legis de l'Advocacia, principalment a través de les Escoles de Pràctica Jurídica, organitzaran activitats formatives d'actualització professional per als seus col·legiats i expediran a favor dels assistents certificacions acreditatives de la seva assistència i aprofitament”. Aquest tipus d'activitats es podran organitzar conjuntament, afegeix, amb “altres organitzacions públiques o privades, en especial amb les Universitats”. 

Aquests són els altres aspectes destacats d'aquest apartat: 

  • Correspon als Col·legis de l'Advocacia i al Consell General de l'Advocacia Espanyola la creació, la homologació i l’establiment de funcions de les Escoles de Pràctica Jurídica, “per complir la missió d'impartir la formació dirigida a l'obtenció del títol professional, a més de la contínua de tots els col·legiats, inclosa la seva especialització en determinades branques del dret”.
  • Sobre l'especialització professional, es requereix que es produeixi “mitjançant l'acreditació de formació específica que, en el cas de formació impartida per l'organització corporativa i per tenir eficàcia en tot el territori de l'Estat, haurà de ser homologada pel Consell General de l'Advocacia Espanyola”.
  • Els professionals de l'Advocacia que participin com a tutors en les pràctiques externes previstes en la Llei 34/2006 hauran d'haver exercit la professió almenys tres anys, que augmenta a cinc en el cas dels tutors responsables. I no poden tenir pendent de complir cap sanció disciplinària.

Igualtat: promoció de la paritat en els òrgans de govern dels col·legis de l'Advocacia

S'inclou una menció específica a la promoció de la paritat en  els òrgans de govern dels Col·legis de l'Advocacia, assenyalant que “haurà de procurar-se la incorporació de mesures que promoguin la igualtat efectiva d'homes i dones en la provisió dels òrgans col·legials”. 

Igualment, l'Advocacia Espanyola “promourà l'adopció per part dels òrgans i les administracions competents de totes les accions que resultin precises per fer eficaç la conciliació de tots els professionals de l'advocacia”.  

El nou estatut incorpora un llenguatge inclusiu referint-se a “professionals de l'advocacia”.  També assenyala que el Consell General de l'Advocacia Espanyola podrà proposar als òrgans competents les modificacions normatives necessàries per aconseguir una plena efectivitat dels drets reconeguts en la legislació orgànica sobre la igualtat efectiva.

La modernització dels Col·legis com a garantia d'autonomia i transparència

Es fa una crida a la modernització de les corporacions col·legials, en la seva estructura i en la forma de relacionar-se amb els col·legiats, per reforçar-se com a institucions autònomes i transparents, començant amb l'ús de les noves tecnologies, per avançar en la digitalització de la justícia. D'aquesta manera: 

  • Estableix que els Col·legis de l'Advocacia estan subjectes al principi  de transparència i responsabilitat en la seva gestió. Així, s'estableix l'obligació d'elaborar una Memòria Anual que contingui almenys la informació relativa a la gestió econòmica, l’import de les quotes, l’estadística relativa als procediments informatius i sancionadors, l’estadística sobre queixes i reclamacions, els canvis en el contingut dels seus Codis deontològics i les normes sobre incompatibilitats i les situacions de conflicte d'interessos en què es trobin els membres de les Juntes de Govern. Aquesta Memòria haurà d'estar publicada a la pàgina web durant el primer semestre de l'any posterior a la seva execució.
  • Regula l'obligació d'adaptar l'accés a la informació dels professionals i de la ciutadania a través dels mitjans tecnològics oportuns. També han d'incorporar les tecnologies precises que garanteixin la interoperabilitat entre els diferents sistemes. 
  • Recull la prestació dels serveis a través de mitjans telemàtics.
  • Els Col·legis de l'Advocacia disposaran d'una pàgina web  perquè, a través de la finestreta única, podran fer tots els tràmits necessaris per obtenir la informació i els formularis necessaris per a l'exercici de l'advocacia, presentar la documentació i sol·licituds, conèixer l'estat de tramitació dels seus procediments i rebre notificacions de resolucions. La finestreta única també oferirà: accés al registre de col·legiats, informació sobre les vies de reclamació i els recursos en cas de conflictes entre consumidor i col·legiat o les dades de les associacions de consumidors i usuaris, obtenció de dades del registre de societats professionals i accés al contingut dels codis deontològics. 

També existeix un apartat específic sobre el Servei d'atenció als col·legiats i als consumidors i usuaris. En el mateix s'estableix que: 

  • Els Col·legis de l'Advocacia hauran d'atendre les queixes o reclamacions presentades pels col·legiats. També disposaran d'un Servei d'atenció als consumidors o usuaris i als clients dels serveis de l'Advocacia, que tramitarà i resoldrà les queixes i reclamacions sobre l'activitat col·legial o dels col·legiats. Aquestes queixes i reclamacions podran presentar-se per via electrònica i a distància a través de la finestreta única. 
  • Entre les eines que tenen els Col·legis per resoldre les queixes o reclamacions, es troben: oferir informació sobre el sistema extrajudicial de resolució de conflictes, en cas d'existir i ser aplicable; remetre l'expedient als òrgans col·legials competents per iniciar el procediment sancionador; o arxivar l'expedient. 

A més, l'Estatut regula diferents aspectes dels Col·legis de l'Advocacia sobre òrgans de govern, règim econòmic, i drets i obligacions dels col·legiats en relació amb el Col·legi, entre els quals estan: 

  • Règim jurídic i finalitat.
  • Funcions. 
  • Col·laboració amb unes altres Administracions públiques. 
  • Aprovació i modificació dels seus Estatuts particulars. 
  • Acció social dels Col·legis de l'Advocacia. 
  • Política de qualitat dels Col·legis. Cartes de qualitat. 
  • Òrgans de govern. Atribucions de la Junta de Govern i del Degà. 
  • Elecció del Degà i els altres membres de la Junta de Govern. 
  • Agrupacions i Seccions al sí del Col·legi.
  • Règim econòmic i pressupostari dels Col·legis de l'Advocacia.
  • Recursos econòmics dels Col·legis de l'Advocacia

Els advocats podran reclamar davant el Poder Judicial

Els advocats podran reclamar davant el Consell General del Poder Judicial si les vistes comencen tard i per vulneracions de respecte i independència. Així, la norma mandata als Col·legis de l'Advocacia perquè estableixin protocols d'actuació per tal de traslladar les queixes justificades en forma de denúncia davant el Consell General del Poder Judicial. Aquestes queixes es refereixen tant al retard injustificat i reiterat en jutjats i tribunals com als casos en què s'exposen conductes que hagin coartat la llibertat o independència dels advocats o advocades. En detall: 

  • Sobre la impuntualitat, recull que “els professionals de l'Advocacia esperaran un temps prudencial sobre l'hora assenyalada pels òrgans judicials per a les actuacions en què hagin d'intervenir”, després del que podran presentar la queixa pertinent davant el mateix òrgan i denunciar, també, davant la Junta de Govern del Col·legi perquè  “pugui adoptar les actuacions pertinents”.
  • Respecte a les possibles faltes de respecte al professional, “si el professional de l'Advocacia considerés que l'autoritat, jutge o tribunal coarta la independència i llibertat necessàries per complir els seus deures professionals, o que no guarda la consideració deguda a la seva funció, podrà fer-ho constar així davant el mateix jutjat o tribunal i donar compte a la Junta de Govern (del Col·legi d'Advocats)”. 
  • Després de la decisió dels Col·legis, “notificaran les empares concedides a les autoritats, jutges o tribunals que hagin coartat la llibertat o independència dels professionals de l'Advocacia i denunciaran aquestes conductes, quan escaigui, davant el Consell General del Poder Judicial i les institucions pertinents”. 
  • Així mateix, “els Col·legis de l'Advocacia promouran fórmules per ser escoltats davant les Sales de Govern dels seus respectius Tribunals Superiors de Justícia en els expedients governatius seguits contra qualsevol professional de l'Advocacia i els seus recursos”.

En el mateix títol se subratlla el deure general de cooperació del professional de l'Advocacia, “en la seva condició de garant de l'efectivitat del dret constitucional de defensa i de col·laborador amb l'Administració”, pel qual està obligat a “participar i cooperar-hi assessorant, conciliant i defensant en Dret els interessos que li siguin confiats”. I es recorda també que els professionals de l'Advocacia han d'actuar davant els òrgans jurisdiccionals amb “bona fe, prudència i lleialtat”, guardant el “degut respecte a aquests òrgans i als professionals de l'Advocacia defensors de les altres parts”.

Altres aspectes que s'aborden en el nou Estatut

  • L'Advocacia i els seus principis rectors. 
  • Organització col·legial de l'Advocacia. 
  • Àmbit de l'exercici professional i àmbit d'actuació.
  • Adquisició i pèrdua de la condició de col·legiat. 
  • Honoraris professionals.
  • Prestació dels serveis a través de mitjans telemàtics.
  • Assistència jurídica gratuïta i d'ofici. 
  • Exercici de la professió d'advocat i advocada a Espanya per professionals de l'advocacia d'uns altres estats membres de la Unió Europea.
  • Formes d'exercici professional.
  • Relacions entre professionals de l'Advocacia.
  • Règim de responsabilitat dels professionals de l'Advocacia i de les societats professionals. 

Ben cordialment,