Acumulació de l'acció de divisió de cosa comuna als procediments matrimonials
La Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, ha introduït una rellevant novetat en matèria de procediments de família, ja que la seva “Disposició final tercera.- Modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, de Enjudiciament Civil” afegeix una excepció 4a de l'apartat 3 de l'art. 438 LEC, quan diu:
"En els procediments de separació, divorci o nul·litat i en els que tinguin per objecte obtenir l'eficàcia civil de les resolucions o decisions eclesiàstiques, qualsevol dels cònjuges pot exercir simultàniament l'acció de divisió de la cosa comuna respecte dels béns que tinguin en comunitat ordinària indivisa. Si hi ha diversos béns en règim de comunitat ordinària indivisa i un dels cònjuges ho sol·licités, el tribunal pot considerar-los en conjunt als efectes de formar lots o adjudicar-los. "
Havia sorgit el dubte sobre la possibilitat de l'exercici simultani de l'acció de divisió de cosa comuna dins del procés matrimonial, en no oferir la LEC aquesta possibilitat, i a Catalunya, on primer l'art. 43 del derogat Codi de Família i en l'actualitat l'art. 232-12 CCCat, ofereixen aquesta possibilitat. El Tribunal Constitucional va resoldre en Sentència de 16 de febrer de 2012, la inconstitucionalitat de l’esmentat art. 43 CF per entendre que s'estaven envaint les competències exclusives de l'Estat, la qual cosa podria donar lloc a considerar que aquesta inconstitucionalitat era extensible també a l'actual art. 232-12 CCCat.
La redacció d'aquesta nova excepció 4 ª de l'apartat 3 de l'art. 438 LEC és pràcticament idèntica a la de l'art. 232-12 CCCat, amb la qual cosa es resol de manera definitiva la controvèrsia suscitada a Catalunya, ja que és ara el legislador estatal qui permet aquesta acumulació d'accions.
