L'oficina judicial comença a funcionar per primer cop a Catalunya en el partit judicial de Girona

Avui entra en funcionament aquest nou model organitzatiu per primera vegada a Catalunya

Es posen en funcionament a Girona en aquesta primera fase les unitats processals de suport directe de les seccions de l’Audiència, dels jutjats socials, dels jutjats contenciosos administratius i del Jutjat de Menors, així com el Servei Comú Processal General, el Servei Comú Processal d’Execució Civil, Social i Contenciosa Administrativa i el Servei Comú Processal d’Execució Penal

El nou model organitzatiu de l’Administració de justícia, l’oficina judicial, es posa en marxa per primer cop a Catalunya en el partit judicial de Girona, i progressivament s’anirà implantant en altres partits judicials.

Aquest nou model, que té com a objectiu oferir un servei públic de més qualitat, es basa en la compactació de funcions en serveis comuns, la millora del suport a la funció jurisdiccional, l’establiment de metodologies de treball, l’enfortiment de mecanismes de direcció i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument principal de treball, entre altres característiques.

La implementació d’aquest nou model a Girona és, en aquests moments, parcial, tant pel que fa als òrgans afectats com al desplegament organitzatiu. En aquesta primera fase els òrgans afectats són les seccions civils i penals de l’Audiència Provincial, els jutjats socials, els contenciosos administratius i el de menors.

El model global d’oficina judicial no es podrà desplegar en aquesta primera fase mentre no hi hagi l’expedient judicial electrònic (actualment en marxa al Jutjat de 1a Instància núm. 37 de Barcelona) i mentre l’edifici judicial del carrer Ramon Folch no estigui adaptat a les necessitats del nou model organitzatiu.

La nova organització

La nova estructura trenca amb el model anterior d'oficina judicial, segregada en nombroses microoficines judicials (tantes com òrgans jurisdiccionals) amb una gran autonomia administrativa i amb criteris propis d'organització i autosuficients.

La reforma de l’oficina judicial situa el secretari judicial al capdavant de l'oficina per tal d’alliberar el jutge de les tasques de gestió, fet que li permet concentrar-se en la funció d'administrar justícia. La potenciació de la figura del secretari judicial permet millorar el suport directe a jutges; enfortir els mecanismes de direcció de l'oficina judicial i millorar l'organització i dotació de recursos, així com desenvolupar els processos de treball a disposició de l'oficina judicial.

La nova estructura compta amb dos tipus d'unitats: les unitats processals de suport directe -que s’encarreguen d’assistir directament els jutges i els magistrats en l'exercici de la funció jurisdiccional i tenen assignat el personal mínim indispensable per dur a terme les seves funcions- i els serveis comuns processals -que assumeixen tasques centralitzades de gestió i suport en actuacions derivades de l'aplicació de les lleis processals. La seva titularitat correspon als secretaris judicials i la dotació de personal serà més àmplia que en les unitats processals de suport directe.

A Catalunya els serveis comuns processals són de tres tipus: el servei comú general, el servei comú d'ordenació del procediment (en aquesta fase inicial no s’implementa) i el servei comú d'execució.

Dins de la nova estructura d'oficina judicial, els serveis comuns processals assoleixen un paper fonamental ja que és on es concentren els recursos humans i materials disponibles per centralitzar les tasques que no requereixen una intervenció directa del jutge o magistrat. Això permetrà rendibilitzar els recursos disponibles i aplicar tècniques de gestió i metodologies de treball homogènies.

En relació a les TIC, el disseny de l’oficina judicial té com a objectiu impulsar l’expedient judicial electrònic i la interconnexió entre els diferents agents jurídics per evitar la duplicitat de tràmits i facilitar l’accés a la informació, així com estalviar molèsties innecessàries als ciutadans o professionals en reclamar-los documents que ja figuren en registres públics.

L’expedient electrònic és la peça fonamental de tota la nova organització, ja que permetrà el treball successiu i simultani de tots els operadors sense trasllat físic de l’expedient, amb la seguretat jurídica, l’optimització de mitjans i l’agilitat que això implica.

L’objectiu de la modernització de la justícia és oferir un millor servei i una justícia més propera als ciutadans, una justícia més ràpida, eficaç i de millor qualitat que doni resposta a les necessitats de la societat.