Llei 19/2015, de mesures de reforma administrativa Admin. JustÃcia i Registre Civil
Benvolguts i benvolgudes,
Us adjuntem enllaç i detall de la Llei 19/2015, de 13 de juliol, de mesures de reforma administrativa en l'àmbit de l'Administració de Justícia i del Registre Civil
1. Abast de la norma
La Llei s'orienta a la posada en marxa d'un sistema de subhastes electròniques a través d'un portal únic de subhastes judicials i administratives en l'Agència Estatal Butlletí Oficial de l'Estat i a la tramitació electrònica des dels centres sanitaris dels naixements i defuncions i modificacions en la tramitació de la nacionalitat per residència que també passa a ser telemàtica i exigeix la superació d’uns exàmens de llengua i coneixements socials.
2. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor el 15 d'octubre de 2015, excepte l'apartat deu de l'article segon (Entrada en vigor de la Llei del Registre Civil) i l'apartat 1 de la disposició derogatòria única que entraran en vigor l'endemà de la publicació en el« Butlletí Oficial de l'Estat.
3. Novetats relatives a la subhasta electrònica (modifica LEC i Llei Hipotecària)
Aquesta forma de subhasta s'aplicarà tant a les subhastes notarials com a les subhastes judicials derivades de procediments d'execució, tant de béns mobles, de béns immobles i de béns immobles en els casos en què aquests haguessin estat hipotecats, amb les especialitats pròpies de l'execució hipotecària.
La subhasta electrònica té avui innombrables avantatges, ja que permet multiplicar la publicitat dels procediments, facilitar informació gairebé il·limitada tant de la subhasta com del bé i, el més important, licitar gairebé en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, el que genera un sistema més eficient per a tots els afectats.
La subhasta electrònica no té menys garanties jurídiques que la presencial. Des del principi es produeix una identificació inequívoca de tots els que hi intervenen, mitjançant certificat reconegut de signatura electrònica o mitjançant signatura amb sistemes de claus prèviament concertades.
El sistema garanteix amb certificat electrònic totes i cadascuna de les transaccions, en què un segell determinarà el moment exacte en el qual van tenir lloc; el certificat reconegut de signatura electrònica, unit al segell de temps i a la traçabilitat de tots els processos, garanteix de manera absoluta la transparència del procediment.
I això sense perjudici de l'existència d'un responsable de la subhasta -el secretari judicial- al qual ha de subministrar la informació necessària perquè pugui supervisar que el procediment s'ha desenvolupat correctament.
Com a responsable de la direcció de l'oficina judicial, el secretari judicial assumeix un paper primordial en la celebració de subhastes judicials, amb l'objectiu d'afavorir la seva transparència. A ell correspon l'inici de la subhasta, ordenar la seva publicació amb remissió de les dades necessàries, així com la seva suspensió o represa, mantenint un control continuat durant el seu desenvolupament fins al seu terme, a través d'una relació electrònica privilegiada amb el Portal de Subhastes. Acabada la subhasta, el Portal de Subhastes remetrà informació certificada al secretari judicial en què indicarà ordenadament les licitacions, encapçalades per la qual hagués resultat vencedora.
L'organisme encarregat de l'administració del Portal de Subhastes és l'Agència Estatal Butlletí Oficial de l'Estat.
4. Novetats relatives a la Inscripció de naixements i defuncions al Registre Civil (modifica Codi Civil i Llei Registre Civil)
Amb aquesta modificació legal es pretén que, a partir de la seva entrada en vigor, la inscripció dels nounats es realitzi directament des dels centres sanitaris, a manera de «finestreta única» on els pares, assistits pels facultatius que hagin assistit al part , signaran el formulari oficial de declaració al qual s'incorporarà l'informe facultatiu acreditatiu del naixement, que es remetrà telemàticament des del centre sanitari al Registre Civil, emparat amb el certificat reconegut de signatura electrònica del facultatiu.
No serà necessari, per tant, acudir personalment a l'Oficina de Registre Civil per fer la inscripció del nascut.
S'han previst, a més, les normes necessàries per als casos en què el naixement s'hagués produït fora d'establiment sanitari o quan per qualsevol altra circumstància no s'hagués tramès el formulari oficial en el termini i les condicions previstos.
D'aquesta manera s'instaura la certificació mèdica electrònica als efectes de la inscripció en el Registre Civil, tant dels naixements com de les defuncions, esdevinguts, en circumstàncies normals, en centres sanitaris.
En matèria de defuncions, la certificació mèdica ha d'expressar l'existència o no d'indicis de mort violenta, o qualsevol motiu pel qual no s'hagi d'expedir la llicència d'enterrament, de manera que quan l'encarregat del Registre se li hagin fet constar per aquest o per qualsevol altre mitjà tals indicis, es pugui abstenir d'expedir la llicència d'enterrament o incineració fins a rebre autorització de l'òrgan judicial competent.
La Llei incideix en la seguretat d'identificació dels nounats i la determinació, sense gènere de dubtes, de la relació entre la mare i el fill, a través de la realització, si escau, de les proves mèdiques, biomètriques i analítiques necessàries ; i per altra banda, es multipliquen els controls per al cas de defunció dels nascuts en els centres sanitaris després dels primers sis mesos de gestació, exigint-se que el certificat de defunció aparegui signat per dos facultatius, els que hauran afirmar, sota la seva responsabilitat, que, del part i, si s'escau, de les proves realitzades amb el material genètic de la mare i el fill, no es desprenen dubtes sobre la relació matern filial.
Aquestes dades, d'acord queda regulat en la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, formaran part de la història clínica del nounat, on es conservaran fins a la seva mort i, produït aquest, es traslladaran als arxius definitius de l'Administració corresponent, on es conservaran amb les degudes mesures de seguretat.
Igualment, en l'àmbit de la protecció de la infància, s'estableix la no obligatorietat de la mare que renuncia al seu fill en el moment del part a promoure la inscripció de naixement, passant aquesta obligació a l'entitat pública corresponent, sense que, en aquest cas, el domicili matern consti als efectes estadístics, evitant el consegüent efecte d'empadronament automàtic del menor al domicili de la mare que ha renunciat al seu fill.
5. Novetats en Nacionalitat
Disposició final setena. Procediment per a l'obtenció de la nacionalitat espanyola per residència. 1. El procediment per a la concessió de la nacionalitat espanyola per residència es regirà pel que disposa el Codi Civil, pel que preveu aquesta disposició i en el reglament que la desplegui. En aquest reglament s'inclouran les especialitats pròpies del procediment per al personal al servei de les Forces Armades. 2. La tramitació del procediment tindrà caràcter electrònic i la seva instrucció correspondrà a la Direcció General dels Registres i el Notariat. Totes les comunicacions relatives a aquest procediment s'efectuaran electrònicament. 3. El compliment dels requisits exigits pel Codi Civil per a l'obtenció de la nacionalitat espanyola per residència s'ha d'acreditar mitjançant els documents i altres proves previstes en la llei i per reglament. L'acreditació del suficient grau d'integració en la societat espanyola requerirà la superació de dues proves. La primera prova acreditarà un coneixement bàsic de la llengua espanyola, nivell A2 o superior, del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües del Consell d'Europa, mitjançant la superació d'un examen per a l'obtenció d'un diploma espanyol com a llengua estrangera DELE de nivell A2 o superior. Els sol·licitants nacionals de països o territoris en què l'espanyol sigui l'idioma oficial estaran exempts d'aquesta prova. En la segona prova es valorarà el coneixement de la Constitució espanyola i de la realitat social i cultural espanyoles. Aquestes proves seran dissenyades i administrades per l'Institut Cervantes a les condicions que s'estableixin per reglament. Estaran exempts de la superació de les proves esmentades els menors de divuit anys i les persones amb capacitat modificada judicialment. 4. El procediment a què es refereix aquest article estarà subjecte al pagament d'una taxa de 100 euros. Constitueix el fet imposable de la taxa la sol·licitud d'iniciació del procediment per obtenir la nacionalitat espanyola per residència i estarà subjecte a ella l'interessat, sense perjudici que pugui actuar per representació i amb independència del resultat del procediment. La gestió de la taxa correspon al Ministeri de Justícia, que regularà com s'ha d'efectuar el pagament de la mateixa.
Disposició final vuitena. Habilitació reglamentària. 1. Mitjançant reial decret, a proposta del ministre de Justícia, s'aprovarà el reglament pel qual es reguli el procediment electrònic per a l'obtenció de la nacionalitat espanyola per residència. 2. S'habilita el ministre de Justícia per dictar les disposicions que siguin necessàries per a l'execució del que estableix aquesta Llei.
En la confiança que aquesta informació us pugui ser útil, cordialment,
