CatalÓ a la Carta: "El llenguatge jurÝdic i la sexualitat"

Benvolguts companys,

Us enviem l’últim article del Català a la Carta que s’ha publicat en el butlletí de la Comissió de Llengua del CICAC de juliol.

Aquest article vol posar en relació el llenguatge jurídic i la sexualitat, i ho fa gràcies a la vessant més literària de Santiago Vidal. En un moment de la seva obra Els set pecats capitals de la justícia, el jutge aparca l’assaig i ens regala un fragment en què relata el funcionament de la justícia mentre juga amb astúcia amb el llenguatge jurídic i les connotacions eròtiques que aquest pot adquirir. Us convidem a llegir-lo:

Català a la carta: “El llenguatge jurídic i la sexualitat”

“En els procediments civils, quan algú vol demandar una altra persona al jutjat, ha de complir prèviament uns tràmits. Els anomenem actes preparatoris i molts advocats maldestres els porten a terme malament per manca d’experiència. Clar, llavors passa que costa molt donar satisfacció a les expectatives de la persona demandant. De fet, alguns ni tan sols són capaços d’arribar a la fase oral i queden esgotats en la preliminar.

Als jutges no ens va gaire millor, ja que sovint reaccionem a la defensiva quan ens trobem davant d’una demanda amb moltes pretensions i optem per escapolir-nos declarant-nos incompetents. O sigui, enviem la demandant a un altre company amb més ganes d’entrar en el fons de l’assumpte.

El llenguatge processal té, però, solucions per a tot, i si algú queda frustrat per no haver superat els tràmits preliminars, els jutges no el deixem pas completament abandonat a la seva sort, sinó que li donem una segona oportunitat de demostrar que, amb una mica més d’interès i experiència, sabrà fer millor les coses. Després de renyar-lo perquè no ha estat prou fi en el primer intent, li diem que ho torni a provar i ens presenti quins són els seus recursos. No cal dir que cada cas té les seves pròpies característiques i dificultats, i, per això, hi ha litigants que prefereixen «continuar amb la demanda fins a obtenir una resposta satisfactòria» i d’altres que escullen abandonar malgrat ser requerits els seus serveis. Els primers, exemple de perseverança, segueixen amb l’acció, mentre que els segons es defensen com poden, i, a vegades, reaccionen contraatacant per mitjà d’una rèplica.

La llei és sàvia, i en molts processos judicials, per tal de garantir l’èxit de l’atac final, permet que les parts demandant i demandada demanin al jutge que adopti mesures preventives cautelars. L’experiència palesa que no sempre tenen l’eficàcia que hom voldria, però ja se sap que en aquesta vida no hi ha res del tot segur, i llavors cal atendre’s a les conseqüències que es produiran uns quants mesos més tard. Bé, potser caldria aclarir que no tota demanda arriba necessàriament a la fase d’enjudiciament, i que algunes demandants prefereixen —davant el fracàs de la fase prèvia—, interrompre d’una vegada per totes els tràmits i apartar-se del procés abans de l’acte oral, on els recursos lingüístics de l’advocat passen a ser el més important. Tanmateix, els qui aconsegueixen arribar-hi poden gaudir d’un premi afegit, com sens dubte és demostrar el domini de l’oratòria al tribunal, i, una vegada acabada l’obra, preguntar al client si ha quedat satisfet. Això quan no els interromp el jutge i els obliga a acabar precoçment, ja que la cosa ja durava massa i tothom començava a avorrir-se. En fi, com el lector ja haurà copsat degudament, el món de la justícia pot ser més divertit del que sembla. No és totalment asexuat, com alguns voldrien, ni tampoc impotent, encara que a vegades ho sembli.

Per acabar-ho de reblar, no oblideu que són molt pocs els qui tenen dret a assistència gratuïta; la majoria han de pagar si volen accedir al servei, encara que sigui públic.”

Font: Vidal, Santiago (2014). Els set pecats capitals. Barcelona: Ara Llibres, pàg. 213-215.

Servei Lingüístic del CICAC

Cordialment,