5Ŕ Cicle de ConferŔncies/13 de novembre 2008 - Canibalitzaciˇ del procom˙: governar el patrimoni com˙

Què és el procomú? Per què és important? Quins son els reptes que com a societat hem d’afrontar col·lectivament? Aquestes son algunes de les preguntes que trobaran resposta a la propera conferència del 5è Cicle de Conferències del MTE, que tindrà lloc el dijous 13 de novembre a partir de dos quarts de nou de vespre al Teatre Municipal El Jardí. L’encarregat de respondre-les serà Antonio Lafuente, doctor en ciències físiques i investigador del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC.

El procomú és la nova forma d’expressar una idea molt antiga: que alguns béns pertanyen a tots i que formen una comunitat de recursos que cal que sigui activament protegida i gestionada pel bé comú. El procomú el formen les coses que heretem i creem conjuntament i que esperem llegar a les generacions futures. Al procomú pertanyen els dons de la naturalesa, com l’aire, l’aigua, els oceans, la vida salvatge i els deserts, i també els “actius” compartits com Internet, l’espai radioelèctric utilitzat en les emissions i les terres comunals. El procomú inclou les nostres creacions socials compartides: biblioteques, parcs, espais públics, a més de la investigació científica, les obres de creació i el coneixement públic que hem acumulat durant segles.

El procomú, com veiem, precedeix i acompanya qualsevol altra activitat i, a pesar de tot, es tracta d’un sector que està sent amenaçat de molt diferents maneres. Totes elles, no obstant tenen a veure amb els molts intents de privatitzar-lo, ja sigui per la via de l’apropiació directa –els historiadors ho anomenen tancament de béns- ja sigui utilitzant-ho per dipositar-hi les escombraries o qualsevol altre efecte colateral derivat dels negocis –els economistes n’anomenen externalització de costos-. I així una gran part del que anomenen creixement, no és més que un eufemisme que empara la canibalització del procomú a mans del mercat i la deserció de l’estat de les seves responsabilitats constitucionals.

Antonio Lafuente (Granada) és doctor en ciències físiques i treballa en el Centro de Ciencias Humanas y Sociales (Madrid) del CSIC). Va fer el seu doctorat amb René Taton a l’ École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris i amb José Luis Peset a l’Instituto de Historia del CSIC. L’any 1989 va iniciar una estada de dos cursos a la Universitat de Berkeley com a visiting scholar. Ha publicat dos dotzenes de llibres i més de cent articles, molts d’ells en revistes internacionals. La seva activitat com a assagista i divulgador de la ciència abarca nombroses facetes, que es podrien definir com l’esforç de construir una crítica de la ciència que no desmereixi de la millor crítica de l’art, el teatre o la literatura.

Actualment coordina el Laboratorio del Procomún, una iniciativa afavorida per MediaLab (Prado) de Madrid i que agrupa una dotzena d’acadèmics i activistes que, entre altres coses, es reuneixen mensualment per explorar de forma oberta i col•laborativa, emulant les pràctiques l’eficàcia de les quals varen acreditar les comunitats hackers, la possibilitat de trobar un llenguatge capaç d’expressar conjuntament l’elusiu, plural i molt divers món dels béns comuns.

  • Canibalització del procomú
  • Dia: Dijous 13 de novembre de 2008, a les 20.30 h
  • Lloc: Teatre El Jardí de Figueres
  • Ponent: Antonio Lafuente (Centro de Ciencias Humanas y Sociales, CSIC)
  • Entrada gratuïta